|
FRANCESC MACIÀ I AMBERT ( BAC DE RODA ) (Roda de Ter 1658 - Vic 1713). De jove participà en els sometents comandats per Josep Mas de Roda, i pel veguer de Vic Ramon Sala i Saçala, contra les ocupacions franceses de finals del segle XVII, i assolí el grau de comandant de fusellers. EI 1704 formà part del grup de propietaris de la plana de Vic que protagonitzaren la revolta dels vigatans , primer nucli austriacista del país en als inicis de la guerra de Successió. Fou un dels vuit prohoms que van avalar Antoni de Peguera i Domènec Perera com a delegats de Catalunya en la signatura del pacte de Gènova (1705) davant el plenipotenciari anglès Mitford Crowe. Va participar en la presa de Barcelona junt amb les forces aliades (octubre de 1705) i en la seva defensa contra els borbònics el mateix any i el 1706. Durant la guerra lluità incansablement i assolí el grau de coronel de fusellers. EL 1710 fou enviat a la plana de Vic a fi de mobilitzar milícies voluntàries. El 1713, quan les forces aliades van abandonar Catalunya, continuà combatent i animà als pobles catalans perquè resistissin. Un cop ocupada la ciutat de Vic pels borbònics va continuar lluitant a la muntanya i rebutjà l'amnistia que el general Bracamonte concedia als austriacistes que es lliuraven. Refugiat al mas Colom, de la seva propietat, fou traït per un amic que el denuncià i penjat sense procés a Vic. La mort de Bac de Roda fou molt sentida arreu del país pel prestigi de què gaudia.
|