|
DANIEL CARDONA I CIVIT L'any 1890 va néixer a Sant Just Desvern Daniel Cardona i Civit. De molt jove es va integrar a la Unió Catalanista, organització que trencava una mica amb el nacionalisme burgès de la Lliga, tot recollint gent que, provinent de medis rurals, que havia arribat a Barcelona i caminava a marxes forçades cap a la proletarització (dependents de comerç, etc.). La Unió es dissolgué a l'agost de 1916. Pel febrer de 1919 té lloc la fundació de la Federació Democràtica Nacionalista, acabdillada per Macià, que era un intent d'agrupar en un sol bloc tots els petits grups nacionalistes que actuaven isoladament per tot el país sense gaire ordre ni concert. Les forces de xoc de la nova organització estaven comandades per Cardona i per Manuel Pagés, que més d'un cop s'enfrontaren pels carrers amb militars i espanyolistes exaltats, com fou el cas de l'assassinat del militar nacionalista Manuel Miralpeix, arran del qual els grups armats de la FDN foren una espectacular "neteja" de la Rambla barcelonina. En l'article 24 dels Estatuts de la FDN trobem una reivindicació molt clara del marc nacional dels Països Catalans: "El partit no reconeix com a veritables límits de la Nacionalitat Catalana, els assenyalats per les actuals ‘províncies' de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, sinó que considera que està constituïda per tots els municipis de llenguatge català...". El 1922 col·laborà amb Macià en la fundació d'Estat Català. Exiliat el 1923 a França, segueix col.laborant amb Macià, però començà ha desconfiar una mica de l'equip polític que envoltava Macià i de la poca activitat armada que aquest manava a l'interior del país. El 1925 s'uní a La Bandera Negra sub-organització d'Estat Català, Cardona els donà suport, en el que significava un trencament amb Macià . Va retornar a Catalunya l'any 1931 gràcies a l'amnistia i fundà l'organització Nosaltres Sols, que va aparèixer a la llum pública pocs dies després de la formació d'Esquerra Republicana de Catalunya. El 14 d'abril de 1931, Francesc Macià va proclamar la República Catalana, i es creà una Guàrdia Cívica Republicana per tal de defensar militarment el nou govern. Al capdavant d'aquestes milícies hi trobem els noms de Batista i Roca, Rossell i Vilar, Miquel Baltà i, evidentment, Daniel Cardona, que comandà les forces al Baix Llobregat. Però tres dies després, Macià va acceptar les condicions imposades pels republicans espanyols (restauració de la Generalitat, autonomia...) i va dissoldre la Guàrdia Cívica. El 1934 participà en els fets del 6 d'octubre i hagué d'exiliar-se a França. Al 1936 amb el triomf del Front Popular, tornà a Catalunya per seguir dirigint l'organització Nosaltres Sols, tornant a l'exili de nou a la fi de la Guerra Civil. El 1942 tornà clandestinament a Catalunya. Daniel Cardona i Civit va morir el vespre del 7 de març del 1943 a Sant Just Desvern, on s'havia establert clandestinament. El seu darrer desig fou ésser embolcallat amb una bandera estelada i enterrat amb els morts de la seva família. Cardona fou enterrat a les sis d'un matí plujós, amb una forta escorta de Guàrdia Civil i policia, ja que es temia una manifestació popular a Sant Just Desvern.
|