|
JOSEP CARNER I RIBALTA (Balaguer 1898 - Califòrnia 1988). Polític i escriptor. A la seva vila natal dirigí la revista nacionalista “Flama” (1920). Exiliat a París durant la Dictadura de Primo de Rivera, fou redactor en cap a París del butlletí Estat Català (1923-25). Acompanyà Francesc Macià a Moscou per tal de demanar ajut econòmic a la Internacional Comunista (octubre-novembre del 1925), pel finançament del futur exèrcit Català, i fou un dels dirigents dels fets de Prats de Molló (1926),on fou detingut i processat. Assistí a l'assemblea constituent del Separatisme Català independentista de l'Havana (1928), on publicà una biografia de Macià, reeditada a Barcelona (1931). Cap de premsa del Parlament Català (1933-36), s'exilià el 1939, i a Nova York dirigí la revista «Free Catalonia» (1924-44). En poesia ha publicat Acoraments i gaudis (1925), Càntic d'amor (1934), Les gràcies terrenals (1958) i L'alegre vianant (1969), i les versions Poetes russos de la revolució (1937), publicades ja a la «Revista de Catalunya» (1926), ultra obres de Conrad, Tagore i la poesia completa de Paul Valéry. A més de teatre i novel·la, publicà també Com es fa un film (1934), Els catalans en la descoberta i colonització de Califòrnia (Mèxic 1947) i un volum de memòries: De Balaguer a Nova York, passant per Moscou i Prats de Molló (1972). Signa sempre J. Carner-Ribalta.
|