HISTÒRIA - Biografies

PERE JOAN BARCELÓ I ANGUERA

( CARRASCLET )

Pere Joan Barceló, més conegut pel Carrasclet va néixer a Capçanes (Priorat) l'any 1682.

El pare del Carrasclet, Francesc Barceló, era llenyataire i carboner. Pere Joan i el seu germà Francesc transportaven la llenya i el carbó a Falset i a Reus amb un ruc, llocs on adineraven la seva mercaderia, ressaltant als seus compradors que es tractava de llenya de "carrasca", és a dir, de carrasca d'alzina. Per aquesta raó acabaren per dir-los els "carrasquets".

El pare del Carrasclet va adherir-se a la causa de l'Arxiduc d'Àustria contra Felip V, essent nomenat capità de fussellers, el seu fill Francesc tinent i el mateix Carrasclet, alferes. El pare dels germans Barceló va morir al front de la seva companyia en una acció guerrillera a Móra d'Ebre.

Una vegada acabat el setge de Barcelona, Pere Joan Barceló ja era capità de fusellers a les ordres del comandant Antoni Vidal. En el moment que la ciutat de Barcelona va capitular, el 1714, es va retirar amb la seva esposa a la casa familiar de Marça i es dedicà a fer de pages.

Uns dies després el Carrasclet va patir un aldarull provocat per un tinent de cavalleria, el qual anava a cobrar les contribucions de Felip V, fou pres, però sobtadament va aconseguir fugir i s'endinsà cap als boscos. Va passar al voltant d'un any per les boscàries i coves de la Serra de Llaberia, sempre amb les visites periòdiques de la seva muller que li portava queviures i amb la col·laboració del poblet de Llaberia i els massos del voltant, formar guerrilles per emprendre accions contra el exèrcit borbònic.

Desarmaren un destacament militar just en el moment que sortien de Marça, on foren a incautar els mobles i les robes de casa seva en un acte de provocar els guerrilles.

La seva fama i reputació anava en augment donades les seves contundents victóries contra destacaments milicians borbònics. El Carrasclet esdevenia un gran defensor dels drets del poble, emparat sempre per la simpatia del món rural d'aquells temps. Un cop arribades aquí les autoritats borbòniques, preocupats per l'augment dels moviments del Carrasclet, decidiren fer un gran esforç per capturar-lo. A tal efecte van eixir dos destacaments, un a Tarragona i l'altre a Tortosa, disposats a reseguir de manera exhaustiva tots els boscos de Llaberia. Carrasclet ordenar la dispersió dels seus homes i pogueren fugir sense cap problema, mentres la tropa borbònica topaven uns contra els altres, sense haver trobat mai rastre dels fugitius als quals pensaven que ja tenien encerclats.

L'any 1718, Carrasclet rep la invitació des del Roselló per tal de passar a la Catalunya Nord per tal d'unir-se amb l'exercit de França organitzat per a envair Catalunya amb la finalitat d'aixecar-la contra Felip V.

Carrasclet s'ho va rumiar bastant, però finalment comprengué que calia donar un pas ferm en la lluita contra les tropes opressores, així l'1 de maig del 1718 va partir de vora la Cartoixa d'Escaladei amb uns quants companys i la seva generosa i valenta esposa. Va arribar a Perpinyà on es va trobar amb molts exiliats procedents de Catalunya.

Una setmana després Pere Joan Barceló “Carrasclet” es va reincorporar a Catalunya, arribat a la comarca del Priorat va anar primer a Falset on amb tretze homes va atacar als 40 militars felipistes que feien la guàrdia de la presó i acte seguit va alliberar a la seva germana i a la seva tia.

A primers de Setembre del 1719, el Carrasclet va rebre un correu del Mariscal Duc de Berwick en el qual se'l citaba per anar amb urgència a Montlluís. Van analitzar la possibilitat d'atacar una de les plaçes fortes dels filipistes: Tarragona. Es tractava d'una operació arriscada. Finalment es va decidir de tirar-la endavant. Però quan el Carrasclet retornava cap al Principat, disposat a dur a terme l'intent, va rebre un correu ordenant-li de suspendre l'operació.

Emprengué accions contra les tropes felipistes a la seva terra al Priorat, al Camp de Tarragona, a la Ribera d'Ebre, a Montserrat, al Pallars, a la Terra Alta......

El 20 de gener del 1720 Felip V declarava la seva adhesió al pacte de la Quadruple Aliança. D'aquesta manera l'acció de França a Catalunya era finida.

França ja no en volia saber res; els fusellers catalans es van sentir dolguts i enganyats en poder comprovar com tan sols havien esdevingut un instrument en benfici dels interessos francesos. El Carrasclet tenaç i obstinat, encara va intentar de tornar a Catalunya amb els seus guerrillers armats però ja no el van deixar.

Finalment Carrasclet fugir sigilosament de França per mar cap a l'illa de Maó on va arribar el 29 de juny de 1720.

Tornar a Catalunya per visita el seu poble per ultima vegada i la seva familia en un gest d'acomiadar-se de la seva terra estimada, on tants anys i tantes vicissituds havia passat.

S'exilià a Viena, on morí el seu germà que sempre li va fer costat,Carrasclet s'establí a Mugdia (Hongria).

El 1734 comandà la companyia de catalans que lluitaren a Nàpols contra les tropes de Felip V, va ser empresonat a Cadis fins que el 1738 fou alliberat.