|
CONSTITUCIÓ PROVINSIONAL DE LA REPÚBLICA CATALANA Aprovada per l'Assemblea Constituent del Separatisme Català reunida a l'Havana durant els dies 30 de setembre, 1 i 2 d'octubre de 1928 Les delegacions del Separatisme Català de dintre i fora de Catalunya, convocades a la ciutat de l'Havana, sota la presidència del senyor Francesc Macià, per a reorganització de les seves forces i per a definir cívicament els seus principis i els seus ideals patriòtics, proclamen davant del món la unitat espiritual indestructible de Catalunya, ratifiquen i declaren la voluntat i la decisió fermes de valer-se dels mitjans revolucionaris per a independitzar-se de l'Estat espanyol i acorden la següent Constitució, en nom del poble català per a que aquest s'hi regeixi amb caràcter provisori, mentre no estigui en condicions de poder-se fixar i d'atorgar-se la seva llei fonamental definitiva TÍTOL I DEL RÈGIM POLÍTIC DE CATALUNYA Article 1.- El poble de Catalunya, en exercici del dret immanent que li correspon, de donar-se per voluntat pròpia i sense ingerències estranyes la seva organització política, es constitueix en Estat independent i sobirà, i adopta, com a forma de govern, la República tècnico-democràtica-representativa TÍTOL II IDIOMA, BANDERA I ESCUT Article 2.- La única llengua oficial, a Catalunya, és la catalana. Article 3.- La bandera oficial de la República Catalana és la històrica de les quatre barres roges damunt de fons groc; amb addició, en la part superior, d'un triangle blau i estrella blanca de cinc puntes al centre del mateix. Article 4.- L'escut nacional de Catalunya és anàleg a la bandera anterior. TÍTOL III DEL TERRITORI CATALÀ Article 5.- El territori de la República Catalana s'entendrà constituït pel que formes en l'actualitat les anomenades “províncies” de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona Article 6.- La capital de la República Catalana radicarà a Barcelona Article 7.- Les actuals divisions provincials del territori de la República Catalana queden abolides; i en son lloc es restableixen les divisions naturals d'aplegament de municipis autònoms en comarques històriques de govern també autònom, que són les següents: Vall d'Aran, Ribagorça, Pallars, Conca de Tremp, Urgellet, Cerdanya, Vall de Ribes, Camprodon, Ripollès, La Muntanya, la Garrotxa, Empordà, La Selva, la Maresma, Pla de Barcelona, Llobregat, Penedès, Camp de Tarragona, Tortosa, Ribera de Segre, Ribera de Sió, La Segarra, Pla d'Urgell, La Noguera o Vall d'Àger, Conca de Meià, Pla de Lleida, Les Garrigues, Priorat, Gandesa, Ribera de l'Ebre, Berguedà, Cardener, Lluçanès, Moianès, Pla de Bages, Igualada, Conca de Barberà, Vallès, Plana de Vic i El Gironès. TÍTOL IV DELS CATALANS Article 8.- Són catalans: a) Tots els nascuts en territori de Catalunya encara que de pares no catalans, per tal que en ella estiguin domiciliats b) Tots els qui, havent nascut a Catalunya, resideixin fora d'ella i estiguin inscrits voluntàriament com a catalans. c) Tots els qui, essent fills de pares catalans o de pare català o de mare catalana, i havent nascut fora de Catalunya, reclamin la ciutadania catalana en arribar a la majoria d'edat d) Els estrangers que hagin ajudat amb les armes o amb serveis insignes a obtenir la Independència o el progrés en qualsevol ordre de Catalunya e) Els estrangers majors d'edat establerts a Catalunya per espai de més de cinc anys, sempre que reclamin voluntàriament la nacionalitat catalana i sàpiguen parlar i escriure en català Article 9.- Els catalans que en constituir-se la Independència de Catalunya es trobin a l'empara de ciutadanies estrangeres, seran considerats des del primer moment amb tots els drets de la ciutadania catalana, i podran acollir-se als beneficis d'aquesta en l'oportunitat que els convingui Article 10.- La ciutadania catalana es perd: a) Per renúncia voluntària de la mateixa b) Per conspirar o atemptar contra la Independència de Catalunya c) Per sentència que imposi pena infamant mentre no s'obtingui rehabilitació conforme a llei TÍTOL V DRETS INDIVIDUALS I COL·LECTIUS Article 11.- La casa catalana és el fonament de les llibertats i el més segur refugi dels catalans. Com a domicili de la família natural, la casa catalana és inviolable Article 12.- La casa catalana està exempta d'allotjaments Article 13.- Els jornals i sous, instruments de treball, els llibres, els animals domèstics, les armes per a defensa, els vestits, les robes de llit, la pisa i els coberts de taula no poden ésser embargats per contribucions, deutes ni per cap concepte Article 14.- La propietat és inviolable a Catalunya; i ningú no podrà ésser desposseït sense coneixement de causa ni sentència judicial ferma, a menys que hi hagi motiu justificat d'utilitat pública. En aquest cas haurà de ser satisfeta la corresponent indemnització abans que la propietat sigui ocupada Article 15.- En cap cas la propietat no serà intervinguda ni confiscada per motius de delictes polítics. Article 16.- Tots els habitants de la República tenen el dret de reunir-se pacíficament i sense armes, i el d'associar-se per a qualsevol fi lícit de la vida Article 17.- Tota persona podrà, lliurament, emetre les seves opinions de paraula o per escrit, mitjançant la impremta o qualsevol altre procediment, sense perjudici de les responsabilitats que imposin les lleis quan per algun d'aquells medis s'atempti contra l'honra de les persones, l'ordre social o les institucions republicanes Article 18.- La correspondència és inviolable, així com el secret dels documents privats. Article 19.- Cap autoritat no podrà prohibir, a Catalunya, la publicació, entrada i circulació de tota mena de llibres o impresos, excepte quan es tracti d'obres o coses indecents, a judici de les autoritats respectives Article 20.- A Catalunya és lliure la professió de totes les religions, així com l'exercici de tots els cultes, sense altra limitació que el respecte a les lleis morals, als bons costums i a l'ordre públic Article 21.- Tota persona podrà entrar en territori català, sortir-ne, viatjar dintre dels límits nacionals i canviar de residència, sense necessitat de passaport. Article 22.- Cap català no podrà ésser expatriat per cap concepte Article 23.- Tots els catalans són de condició igual davant de la llei i del principi d'igualtat humana. Per això la República catalana no reconeix títols nobiliaris, condecoracions, tractaments jeràrquics ni privilegis personal Article 24.- Sols els catalans podran exercir càrrecs públics de govern, justícia, armes, administració i ensenyament a Catalunya. S'exceptua l'ensenyança d'idiomes i d'especialitats tècniques, que podran exercir-la els estrangers capacitats Article 25.- La majoria d'edat d'homes i dones comença als vint-i-tres anys Article 26.- Per a entrar en possessió dels drets polítics, ésser elector i elegible, exercir funcions i obtenir càrrecs públics, serà necessari ésser major d'edat i saber llegir i escriure en català Article 27.- S'estableix a Catalunya la igualtat de drets civils i polítics entre l'home i la dona, i les lleis seran refetes a base d'aquesta equiparació. Emperò per tal que la dona de major edat i amb instrucció pugui exercir el dret d'ésser electora i elegible, haurà d'inscriure's en el registre dels seu municipi corresponent, a sol·licitud pròpia firmada, dins del termini que fixi la llei electoral Article 28.- Cap llei no tindrà efecte retroactiu, excepte les penals quan siguin favorables al delinqüent o processat Article 29.- La contractació que no perjudiqui a tercer ni vagi contra els respectes morals i l'ordre natural és legítima, a Catalunya. Les obligacions de caràcter civil que neixin dels contractes no podran ésser anul·lades ni alterades per cap poder de la República Article 30.- Ningú no podrà ésser detingut si no és en la comissió flagrant d'algun delicte, i en els altres casos i formes que determinin les lleis Article 31.- Tot detingut serà alliberat o lliurat al Jutge o Tribunal competent, dintre de les quaranta-vuit hores següents a l'acte de la detenció Article 32.- Tota detenció es deixarà sense efecte o serà elevada a presó dintre les setanta-dues hores d'haver estat lliurat el detingut al Jutge o al Tribunal competent. Dintre el mateix termini es notificarà a l'interessat la providència que es dicti Article 33.- Ningú no podrà ésser pres sinó en virtut de manament fonamentat, de Jutge o Tribunal competent. L'ordre judicial de presó serà notificada immediatament al presumpte reu, i, segons els descàrrecs d'aquest, dintre de les setanta-dues hores següents a l'acte d'empresonament, serà ratificada i reformada l'ordre de presó Article 34.- Ningú no podrà ésser processat ni sentenciat, sinó per Jutge o Tribunal competent, d'acord amb les lleis anteriors al delicte Article 35.- Cap acusat absent no podrà ésser sentenciat Article 36.- No podrà imposar-se, per cap motiu, la pena de mort ni penes de presidi de duració il·limitada Article 37.- Cap català no podrà ésser lliurat a govern estranger perquè se'l jutgi o castigui Article 38.- Es prohibeix l'extradició per delictes polítics o comuns connexes Article 39.- Ningú no podrà ésser condemnat a pena aflictiva i a multa, ensems Article 40.- Ningú no podrà sofrir presó per motiu de deutes Article 41.- Ningú no podrà ésser sentenciat a confiscació de béns, excepte en el cas que es provi que l'obtenció d'aquests procedís de frau a l'Estat, a la Comarca, al Municipi o a tercera persona Article 42.- Ningú no té dret a maltractar els detinguts o presos. Són les presons per a custòdia i no per a mortificació dels presos. Els jutges, sota la seva responsabilitat, tindran cura que els presos no estiguin en calabossos obscurs, estrets o humits Els caps de les respectives presons tindran cura que els presos i condemnats rebin instrucció si no en tenen; aprenguin algun ofici per al qual se sentin atrets i no els manqui una ocupació profitosa en hores feineres Article 43.- Els menors de quinze anys sols podran ésser jutjats per Tribunals de Menors i reclosos en llocs especialment dedicats a l'efecte, d'acord amb la legislació especial Article 44.- Ningú no estarà obligat a pagar contribució ni impost que no estiguin legalment fixats Article 45.- Una llei especial regularà la garantia de l'HABEAS CORPUS, a la qual podran acollir-se tots els individus que es trobin en perill de sofrir violència, coacció, il·legalitat perjudici o abús de poder de qualsevol naturalesa Article 46.- Les lleis que regulen l'exercici dels drets que aquesta Constitució garanteix seran nul·les si els disminueixen, restringeixen o adulteren. Article 47.- L'enumeració dels drets garantits expressament per aquesta Constitució no n'exclou d'altres que es derivin del principi de la sobirania del poble i de la forma republicana de govern. Article 48.- Es reconeix el dret de tot individu i dels seus parents a demanar la revisió de l'enjudiciament criminal del qual se n'haguessin derivat sentència, condemna i perjudicis injustos La hisenda pública haurà d'indemnitzar els danys i perjudicis , en aquests casos, a reserva de fer efectives les responsabilitats sobre la persona o béns dels funcionaris culpables de la injustícia, perquè (com resa la Constitució històrica de Catalunya) “el respecte als drets i llibertats dels catalans està garantit per la responsabilitat civil i criminal dels qui violen dites llibertats o drets” TÍTOL VI DEURES DELS CIUTADANS Article 49.- Tots els catalans estan obligats no sols a obeir les lleis i respectar les autoritats legítimes que dimanen de la sobirania del poble, sinó també a contribuir en proporció dels seus havers o possibles a les despeses de l'Estat Article 50.- Està igualment obligat, tot català, a defensar la Pàtria amb les armes en temps de guerra, dintre del territori nacional, quan el Parlament ho resolgui així Article 51.- A Catalunya es prohibeix la ganduleria i la mendicitat. Tots els ciutadans exerciran habitualment algun ofici o professió o es dedicaran la major part de l'any a ocupacions mecàniques, industrials, mercantils o intel·lectuals. No estaran exempts d'aquest deure ni els rendistes Article 52.- A Catalunya queden prohibides les curses de braus, les exhibicions de boxa i tot esport que tendeixi a embrutir el poble. Les places de braus i els rings de lluites de boxa seran enderrocats en el termini de dos anys, una volta assolida la independència. TÍTOL VII DELS ESTRANGERS Article 53.- Els estrangers, en el territori de la República, estaran equiparats als catalans: A) Quant a la protecció de llurs persones i béns B) Quant al gaudi dels drets garantits al TÍTOL V de la present Constitució, excepte dels que s'hi reconeixen tan sols per als nacionals C) Quant al gaudi dels drets civils i polítics, en les condicions i limitacions que es fixin a la Llei d'Estrangeria D) Quant al deure d'observar i complir les lleis, reglaments i disposicions que estiguin en vigor en la República E) Quant a la submissió a la potestat i a les resolucions dels tribunals i de la resta d'autoritats de la República F) Quant a l'obligació de contribuir a les despeses públiques legalment establertes TÍTOL VIII DE LA SUSPENSIÓ DE GARANTIES Article 54.- En casos de perill d'invasió del territori nacional, pertorbació greu de l'ordre, epidèmia o calamitat pública, es podran suspendre les garanties fixades als articles 16, 17, 19, 21, 30, 31,32 i 33 d'aquesta Constitució Article 55.- La suspensió haurà de fer-se per Llei, expressant-ne els motius, garantia o garanties que se suspenguin, temps de suspensió i territori afectat Article 56.- Quan no estigui reunit el Parlament, sui les circumstàncies urgents ho aconsellen o reclamen, el Poder Executiu podrà suspendre aqueixes garanties per Decret, i per termini de quinze dies; però en el mateix Decret convocarà el Poder legislatiu perquè aquest resolgui si ha de mantenir-se la suspensió, on i per quin termini TÍTOL IX DEL GOVERN DE LA REPÚBLICA Article 57.- El Govern de la República catalana estarà constituït per tres poders, emanats de la voluntat sobirana del poble: el Legislatiu, l'Executiu i el Judicial, amb limitació i separació respectiva d'atribucions. Article 58.- La potestat de fer les lleis correspon al Parlament. La potestat de fer executar les lleis correspon al President de la República. La potestat d'aplicar les lleis en les causes civils i criminals resideix en els tribunals de justícia. La interpretació de qualsevol dubte sobre algun text constitucional correspon al Tribunal Suprem, reunit a instància de part dintre del termini de cinc dies. Article 59.- Tota autoritat es constitueix i exerceix, a Catalunya, mitjançant jurament de complir i fer complir la Constitució i les lleis de la República, a l'empara de les quals es troben la vida, les llibertats, la propietat legítima i la resta de drets dels catalans. Article 60.- Els funcionaris de cadascun dels tres poders, pel fet de resultar elegits, no adquireixen altra condició que la de dipositaris de l'autoritat originària del poble, i queden subjectes expressament, però no superiors, a les facultats assignades a llurs càrrecs respectius. TÍTOL X DEL PODER LEGISLATIU Article 61.- El Poder Legislatiu l'exercirà un Parlament compost de dos Diputats per cadascuna de les Comarques, elegits per un període de sis anys, per sufragi directe, en la forma que fixi la Llei Electoral. Article 62.- Les ciutats i les capitals de Comarca que passin de 50.000 habitants podran elegir Diputats propis, a més de contribuir a l'elecció dels comarcals respectius. Article 63.- També podran elegir Diputats propis, pel procediment acumulatiu que determini la Llei Electoral, les organitzacions netament catalanes establertes en els països americans. Article 64.- El Parlament es renovarà per meitats cada tres anys Article 65.- Per sorteig entre els Diputats de cada Comarca, es fixarà quin d'aquests hagin de cessar al cap dels tres primers anys d'establerta la República Article 66.- Quan vaqui algun càrrec de Diputat per qualsevol motiu, el Parlament ho comunicarà al President de la República, el qual, dintre del termini de quinze dies, convocarà a eleccions a la Comarca respectiva per a cobrir la vacant Article 67.- Per ésser Diputat es requereix: 1 - Ésser Català per naixement, fill de la Comarca respectiva, o naturalitzat a Catalunya i amb deu anys de residència a la mateixa Comarca. 2 - Haver complert vint-i-tres anys d'edat. 3 - Estar en ple ús dels drets civils i polítics. Article 68.- El càrrec de Diputat és incompatible amb qualsevol altre retribuït, de nomenament del Govern, amb excepció del de Catedràtic d'establiment oficial obtingut abans de l'elecció. Article 69.- Els Diputats rebran de l'Estat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l'alteració no tindrà efecte fins que sigui renovat el Parlament. Article 70.- Els Diputats tindran immunitat absoluta solament pe les opinions i vots que emetin en l'exercici de llurs tasques legislatives. No podran ésser objecte de denúncia, detenció ni processament per aquests motius, però estaran subjectes al compliment de les lleis i a la responsabilitat de llurs actes personals, en coses alienes a la seva investidura, fora del Parlament. Article 71.- El Parlament es reunirà des vegades l'any, per dret propi, i funcionarà durant quaranta dies hàbils, almenys, en cada legislatura. La primera començarà el segon dilluns de març i la segona l'onze de setembre. Article 72.- El Parlament tindrà la seva residència habitual a la capital de la República, però quan ho cregui necessari o quan ho acordi per majoria, podrà reunir-se en qualsevol altre lloc del territori nacional. Article 73.- El Parlament es reunirà en sessions extraordinàries en els casos i formes reglamentaris, i quan el President de la República el convoqui, d'acord amb el que estableix la Constitució. En aquests casos, sols podrà tractar-se de l'assumpte o assumptes que motivin la reunió Article 74.- El Parlament resoldrà sobre la validesa de l'elecció dels seus membres i sobre les renúncies d'aquests. Article 75.- El Parlament no podrà dictar lleis relatives a l'establiment de cap religió amb caràcter oficial, ni que prohibeixin el lliure exercici de cadascuna, que limitin la llibertat de la paraula o la premsa, o restringeixin el dret del poble a reunir-se pacíficament i a demanar al govern la reparació de qualsevol greuge, sense perjudici del que es disposa a l'article 54 d'aquesta Constitució. Article 76.- El Parlament tindrà les facultats següents: 1 - Discutir i aprovar els Codis i les Lleis de caràcter nacional i d'interès públic. 2 - Acordar el pressupost de despeses fixes dels distints poders de la República. 3 - Discutir i aprovar els pressupostos anuals de despeses i ingressos movibles de la República, que formuli el Consell d'Estat i d'Economia nacional i li enviï el poder Executiu. 4 - Determinar el valor i denominació de la moneda de la República. 5 - Regular els serveis públics nacionals. 6 - Establir el règim contributiu, mitjançant la creació i regulació com a norma, de l'impost únic progressiu sobre la riquesa i les rendes. 7 - Concedir amnisties, excepte per delictes electorals. 8 - Fixar el nombre de forces de terra, mar i aire i llur organització, d'acord amb el poder Executiu. Article 77.- La iniciativa de les Lleis correspon al Parlament i al President de la República. El President del Tribunal Suprem podrà també exercir aquesta iniciativa, en problemes i assumptes especials, de la incumbència del poder judicial. Article 78.- Tot projecte de llei que hagi obtingut l'aprovació del Parlament, i tota resolució d'aquest Parlament que hagi de ser executada pel President de la República, haurà de ser presentada a aquest per a la seva sanció. En el cas que el President de la República hi estigui conforme, els firmarà i farà publicar, dintre dels deu dies, a la “Gaceta Oficial”, i en altre cas els enviarà, amb les objeccions que faci, a consulta del Consell d'Estat, el qual haurà d'emetre dictamen en el termini de quinze dies. Si l'opinió del Consell d'Estat resulta favorable al projecte de llei motiu de la consulta, el President de la República haurà de sancionar-lo, i si el dictamen del Consell d'Estat fos contrari, el President de la República retornarà de seguida el projecte al Parlament, acompanyat d'un Missatge on es continguin dites objeccions i còpia de l'informe del Consell d'Estat. El Parlament, si després de conèixer el Missatge anterior i de discutir de nou l'assumpte, acorda acceptar les objeccions del poder Executiu, podrà refer el text del projecte de llei, en aquest sentit, i enviar-lo a la sanció Presidencial. I en el cas de no voler acceptar aquelles objeccions, després de nova discussió del projecte, aquest serà enviat per segona vegada al poder Executiu, el qual haurà de el promulgar-lo sense excusa. Article 79.- El nombre legal d'assistents per a la constitució i renovació periòdiques del Parlament, per obrir i tancar les legislatures i per a votacions ordinàries, serà el de la meitat més un dels Diputats proclamats. Article 80.- A la reunió provisional del Parlament i a les discussions i aprovacions d'actes, podran assistir-hi amb veu i vot els Diputats electes. TÍTOL XI DEL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA Article 81.- Per a ésser President de la República és necessari haver nascut a Catalunya, tenir complerts quaranta-cinc anys d'edat i trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics. Article 82.- El President de la República serà elegit per convenció de delegats compromissaris dels Consells comarcals, en la forma que determini la Llei Electoral. Article 83.- El mandat del President de la República durarà sis anys. Article 84.- Ningú no podrà ésser elegit President de la República per més de dos períodes consecutius. Article 85.- Correspon al President de la República: 1 - Sancionar i promulgar les lleis; complir-les i fer-les complir; dictar, quan no ho hagi fet el Parlament, els reglaments per a la millor execució de les lleis; i expedir els decrets i les ordres que per a aquest fi i per a quant incumbeixi al bon govern i administració de l'Estat, cregués convenients, sense contravenir, però, el que s'estableix en dites lleis. 2 - Convocar a sessions extraordinàries al Parlament, en els casos que al seu judici sigui necessari. 3 - Enviar al Parlament, al principi de cada legislatura i sempre que ho estimi oportú, un missatge referent als actes de l'administració i demostratius de l'Estat general de la República, així com les iniciatives o projectes de lleis que cregui necessaris o útils. 4 - Presentar al Parlament, quatre mesos abans de finar l'any econòmic en curs, el Projecte de Pressupostos Generals per a l'exercici econòmic pròxim, proposat pel Consell d'Estat i d'Economia Nacional. 5 - Facilitar al Parlament els informes i dades que aquest sol·liciti, sobre tota mena d'assumptes que no admetin reserva. 6 - Dirigir les negociacions diplomàtiques i celebrar tractats o convenis amb altres nacions, però havent de sotmetre'ls a la consulta del Consell d'Estat i d'Economia Nacional, i en tot cas a l'aprovació del Parlament, sense el qual requisit no seran vàlids ni obligaran la República. 7 - Escollir i nomenar lliurament els ministres, entre els ciutadans capacitats per ésser-ho, notificant els nomenaments al Parlament. 8 - Nomenar tots els funcionaris la designació dels quals no correspongui a altres autoritats. 9 - Disposar, com a cap suprem d'elles, la distribució de les forces nacionals de terra, mar i aire, i la mobilització de les mateixes per necessitats d'ordre públic o per raons de defensa de la República. Article 86.- El President de la República rebrà de l'Estat una dotació la quantia de la qual podrà ésser alterada en qualsevol temps, però l'alteració no tindrà efecte fins al següent període Presidencial Article 87.- El President de la República no podrà sortir del territori sense l'autorització del Parlament. Durant l'absència del President o en casos de llarga malaltia del mateix, el substituirà en les seves funcions el President del cos legislatiu. Article 88.- El President de la República serà responsable davant del Tribunal Suprem pels delictes de caràcter comú que pogués cometre durant l'exercici del seu càrrec, però no podrà ésser processat sense autorització prèvia de la Convenció de Presidents de Consells Comarcals, convocada per acord del Parlament. Article 89.- En cas de vacant, per qualsevol motiu, de la Presidència de la República, ocuparà interinament el càrrec el President que ho sigui del Cos Legislatiu, per a la qual cosa lliurarà la Presidència del Parlament al Vice-president d'aquest últim. El President interí convocarà de seguida la Convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals, per tal que en el termini de quinze dies es reuneixi per a elegir nou President de l República La duració del càrrec, en aquest cas, serà pel que manqui fins al terme del període presidencial. TÍTOL XII DELS CONSELLS COMARCALS Article 90.- A la capitalitat de cada Comarca s'hi constituirà un Consell Comarcal, compost de Delegats dels respectius Municipis, de les corporacions gremials i de les forces vives de cada municipi Article 91.- Els Consells Comarcals estudiaran els assumptes i problemes propis de la Comarca; tindran facultats d'iniciativa per establir acords entre Comarques veïnes, en relació a interessos comuns de les mateixes; podran proposar resolucions als Municipis i al Parlament sobre coses o necessitats de les Comarques; organitzaran tot el que creguin convenient per al progrés de la producció i de la vida en cada Comarca; propugnaran el desenvolupament d'estudis o treballs, així com tot el relatiu a la cultura, art, etc., de la Comarca; i actuaran com a entitats consultives i tribunals d'arbitrament en plets entre pobles de la seva demarcació. En una paraula: el Consell Comarcal vindrà a enfortir la coneixença, les relacions i la identificació dels Municipis de cada Comarca, i vindrà a ésser el nexe patriòtic de més plena eficàcia. Article 92.- Els Consells Comarcals tindran vida autònoma, es regiran per una Llei orgànica especial i podran formar els seus Pressupostos, sense altra limitació que la d'adaptar els ingressos al sistema tributari de l'Estat. Article 93.- Els Consells Comarcals es renovaran per meitats cada tres anys. Article 94.- Els tècnics respectius de cada Consell Comarcal podran concórrer a les sessions d'aquest, amb veu però sense vot, per a rendir informes o prendre part en la discussió dels assumptes en què intervinguin pels seus càrrecs Article 95.- En cada capital de Comarca, el Consell crearà el Museu i la Biblioteca Comarcals, i en els llocs de cada Comarca que ho estimi més oportú establirà una o vàries escoles tècniques d'Arts i Oficis, Agricultura, Comerç o d'altres matèries de preferent interès per a la Comarca. El Consell organitzarà, a més, cursos ambulants de conferències, públiques i gratuïtes, a càrrec de tècnics, sobre assumptes agrícoles, industrials, aprofitament de recursos naturals, història, pàtria, art i cultura general. Article 96.- Les declaracions dels Consells Comarcals que es creguin lesives als interessos d'algun Municipi podran ésser denunciades en queixa davant del President de l'Audiència de llur jurisdicció, el qual nomenarà tres magistrats que exerceixin d'àrbitres o amigables componedors per a la modificació o revocació de l'objecte de la queixa. En cas de no conformar-se ambdues parts amb el laude dels àrbitres, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui. TÍTOL XIII DE LA CONVENCIÓ DE DELEGATS COMPROMISSARIS Article 97.- El President de la República i el President del Tribunal Suprem de Justícia seran elegits al mateix temps, dintre el període electoral que correspongui, per una convenció de Delegats Compromissaris dels Consells Comarcals. Article 98.- La designació de Delegats Compromissaris la faran els Consells Comarcals en junta plenària convocada a l'efecte, a la qual seran citats també, amb veu i vot, com a Consellers adjunts, les representacions més caracteritzades dels contribuents, dels professionals, dels periòdics, cambres agrícoles i de producció i comerç en general; banca, societats cooperatives, organismes culturals, artístics i gremis i sindicats obrers, de la Comarca. Article 99.- Aquesta Junta plenària designarà, per majoria absoluta, un Delegat Compromissari i un suplent per a substituir-lo en el cas que el primer no pogués assistir a la Convenció Article 100.- Les designacions del Delegat Compromissari suplent seran comunicades a la presidència del Poder Legislatiu i d'elles se'n donarà constància als respectius interessats mitjançant certificació que els servirà de credencial. Article 101.- La Convenció de Delegats Compromissaris es reunirà a la capital de la República, a la residència del Cos Legislatiu, per convocatòria anticipada del president d'aquest. Constituiran la Mesa de la Convenció el President en funcions del Poder Legislatiu i dos Secretaris designats per l'Assemblea. Article 102.- Les eleccions de President de la República i President del Tribunal Suprem es faran per separat. Es cadascuna serà proclamat per al respectiu càrrec, immediatament després de l'escrutini, el candidat que reuneixi més vots, mentre arribin a les dues terceres parts del nombre total de compromissaris Article 103.- Les actes de les respectives eleccions seran aixecades per duplicat i subscrites per tots els votants. Un exemplar de cadascuna serà remès al Parlament per arxivar-les, i l'altre serà lliurat per una comissió de la Convenció a cadascun dels electes. TÍTOL XIV DE LA REVOCACIÓ DE PODERS Article 104.- Els poders concedits pel poble i pels organismes representants del mateix a qualsevol de les persones investides de càrrecs electius podran ésser revocats quan per algun motiu deshonrós es cregui indigna, a qualsevol d'aquestes persones, de la representació que li fou confiada. Article 105.- La Llei Electoral fixarà el procediment a seguir per aqueixos casos, de manera que no pugui recórrer-se a ells sinó per causes de deshonor provat i amb sanció o referèndum de les dues terceres parts dels respectius comitents TÍTOL XV DELS MUNICIPIS Article 106.- Els termes municipals es regiran per Ajuntaments compostos de regidors elegits per sufragi directe, en el nombre i forma que reguli la Llei Electoral Article 107.- Els Ajuntaments tindran la facultat de nomenar Alcalde, la qual designació recaurà en un dels companys de Consistori Article 108.- L'administració dels Municipis anirà a càrrec dels Ajuntaments, sense ingerència de cap altre poder. Article 109.- Els Ajuntaments gaudiran de plena autonomia per a tot el que es refereixi a iniciatives, serveis o interessos de cada Municipi. Article 110.- Els Ajuntaments podran donar-se lliurement les seves ordenances municipals mentre aquestes no pugnin amb cap principi d'aquesta Constitució ni amb atribucions assignades constitucionalment a les Comarques i a l'Estat. Article 111.- Podran també, els Ajuntaments, formar els seus pressupostos, sense altra limitació que la d'adaptar els ingressos al sistema tributari de l'Estat. Article 112.- Els càrrecs de Regidor, així com el d'Alcalde, seran gratuïts, però els Ajuntaments de ciutats majors de 50.000 habitants, els Regidors i els Alcaldes podran percebre una quantitat mensual per a despeses de representació. Article 113.- Els tècnics respectius de cada Ajuntament podran concórrer a les sessions d'aquest amb veu, però sense vot, per a retre informes o prendre part en la discussió d'assumptes en què intervinguin per raó dels seus càrrecs Article 114.- Les deliberacions dels Ajuntaments o els actes dels Alcaldes que s'estimin lesius als interessos municipals o als interessos d'algun conveí podran ésser denunciats en queixa davant del Consell Comarcal, el qual designarà un tribunal d'àrbitres o amigables componedors, per a la modificació o revocació de l'objecte de la queixa. En cas de no conformar-se, ambdues parts, al laude dels àrbitres comarcals, el recorrent disconforme podrà acudir a la via judicial ordinària o contenciosa que correspongui. Article 115.- En el termini més breu possible, una volta assolida la Independència, els Ajuntament tindran cura de fer desaparèixer, dels Municipis respectius, tot vestigi públic que en forma de rètol, làpides, estàtues, monuments, escuts, etc., recordin actes, personatges, fets o coses relacionades amb el temps de l'opressió espanyola a Catalunya. TÍTOL XVI DEL PATRIMONI DE CATALUNYA Article 116.- Pertanyen a l'Estat i són de domini nacional tots els béns radicats en el territori de Catalunya que no corresponguin a les Comarques o als Municipis, ni siguin de propietat privada Article 117.- Estan compresos en la classificació de béns nacionals els monuments públics, edificis, arxius, biblioteques i museus radicats a Catalunya on el domini espanyol hi hagués establert serveis públic; i es considerà igualment que pertanyen al poble català tots els continguts dels mateixos, així com els tresors artístics, literaris i històrics de caràcter nostrat i procedència legítima catalana que els governs espanyols s'haguessin apropiat i que al temps de reconstituir-se la Independència de Catalunya formin part de museus, arxius, biblioteques o institucions espanyoles. Article 118.- Són també de propietat de la Nació Catalana les vies fèrries, les carreteres i camins, els corrents dels rius i els jaciments de petroli i de substàncies derivades. TÍTOL XVII DE LES FORCES ARMADES Article 119.- Per atendre les necessitats interiors de la defensa del territori i de l'ordre públic, la República tindrà un Exèrcit amb el nombre de places que es fixarà anualment pel Poder Legislatiu d'acord amb l'Executiu. Aquest Exèrcit serà compost de caps i oficials amb preparació tècnica i d'allistats voluntaris, conforme al que es disposi en Llei Orgànica Militar Article 120.- Cap individu de l'Exèrcit no podrà ésser elector ni elegible per a càrrecs representatius ni ocupar destins civils, ni tan sols en comissió, mentre estigui en situació militar. Article 121.- Els militars estaran subjectes a la jurisdicció ordinària civil, en temps de pau. Sols en temps de guerra es posarà en vigor el Codi de Justícia Militar, acordat prèviament pel Poder Legislatiu. Article 122.- Adjunta a l'Organització Militar es mantindrà una escola d'Aeronàutica, el personal de la qual podrà prestar serveis postals i de comerç en temps de pau Article 123.- Els militars sols usaran vestits d'uniforme en actes de servei. Article 124.- Annexes a tot Institut de segona ensenyança, escoles d'Art i Oficis i Universitats, hi haurà ensenyança obligatòria de gimnàstica, així com de maneig de les armes de foc pròpies de l'exèrcit Article 125.- Tots els ciutadans, des de vint-i-tres a cinquanta anys, que no tinguin impediment físic per ésser-ne, hauran de pertànyer al Sometent de la localitat on resideixen, sense altre deure que el d'acudir on se'ls convoqui, en casos de justificada alarma, amenaça o perill contra la pau i salut pública. TÍTOL XVIII DE LA MARINA MILITAR Article 126.- Per a defensa i vigilància de les seves costes, la República tindrà un cos de Marina Militar, amb caps i oficials de preparació tècnica i amb allistats voluntaris. Article 127.- El Poder Legislatiu, d'acord amb l'Executiu, fixarà anualment el nombre de places de la Marina Militar i la dotarà dels mitjans que es creguin necessaris per a la major eficàcia de la mateixa. TÍTOL XIX DE LA MARINA MERCANT Article 128.- L'Estat fomentarà, per tots els mitjans possibles, la creació i expandiment intensiu de la Marina Mercant Catalana. Article 129.- Totes les empreses navilieres i les indústries navals radicades a Catalunya, de personal català, queden exemptes de contribucions ordinàries, per elles i llurs navilis. Article 130.- Podran concedir-se subvencions o primes d'exportació a aquestes empreses, previ informe favorable del Consell d'Estat i d'Economia nacional. Article 131.- A la capital de la República es bastirà, amb el nom de Consolat de Mar, una institució que tingui cura, ensems d'organitzar oficial i tècnicament l'ensenyança nàutica, d'estudiar tota mena d'assumptes relatius al comerç marítim de Catalunya amb mercats vells i nous; del perfeccionament dels mitjans d'intercanvi comercial i turisme transatlàntic, i de tot el que afecti a reconstrucció de la grandesa marítima catalana. En aquesta institució hi seran reunits l'Arxiu, Biblioteca i Museu marítims de Catalunya. TÍTOL XX DEL CONSELL DE MINISTRES Article 132.- El President de la República designarà lliurament els seus Secretaris de Govern, que amb el nom de Ministres estaran al front dels respectius Ministeris. Article 133.- Les designacions de Ministres hauran de recaure en els ciutadans catalans que es trobin en ple gaudiment dels drets civils i polítics i estiguin especialitzats respectivament en cada ram administratiu o tècnic que se'ls hagi de confiar. Article 134.- Els ministeris seran els següents:INTERIOR, RELACIONS EXTERIORS, JUSTÍCIA, FINANCES, INSTRUCCIÓ PÚBLICA I BELLES ARTS, AGRICULTURA I MINERIA, INDÚSTRIA, COMERÇ I TREBALL, OBRES PÚBLIQUES, I SANITAT I BENEFICÈNCIA Article 135..- L'augment o disminució del nombre de Ministeris, així com la determinació dels treballs que a cadascun correspongui, serà potestatiu del Parlament. Article 136.- Els Ministres rebran de l'Estat una dotació que podrà ésser alterada en tot temps, però l'alteració no tindrà efecte fins al període presidencial següent a aquell en què sigui acordada. Article 137.- Tots els Decrets, ordres i resolucions del President de la República, hauran d'ésser ratificats pel Ministre corresponent, sense el qual requisit estaran mancats de força obligatòria. Article 138.- Els Ministres seran personalment responsables dels actes que ratifiquin i, a més, solidàriament d'aquells que junts acordin i autoritzin. Aquesta responsabilitat no exclou la personal i directa del President de la República. Article 139.- Cada Ministeri tindrà un Comitè assessor, compost de caps de Secció del mateix, encarregat de proposar-li els assumptes o projectes d'interès públic que afectin al ram del Ministeri respectiu. Article 140.- Els Ministres poden concórrer a les sessions del Parlament o enviar el Sots-secretari, per a informar sobre els assumptes relatius a les seves gestions oficials, o per a contestar les interpel·lacions que se'ls faci sobre les funcions dels seus càrrecs respectius. TÍTOL XXI DEL PODER JUDICIAL Article 141.- El Poder Judicial de la República s'exercirà pel Tribunal Suprem de Justícia i per la resta de tribunals que les lleis estableixin. La independència del Poder Judicial, així com la seva reorganització i condicions que hagin de concórrer en els funcionaris de la judicatura, serà regulada per lleis especials. Article 142.- Per ésser President del Tribunal Suprem de Justícia es requereix: A) Ésser català de naixença B) Haver complert 45 anys d'edat. C) Trobar-se en ple gaudiment dels drets civils i polítics, i no haver estat condemnat mai per delicte comú. D) Haver exercit d'advocat o haver exercit funcions judicials a Catalunya, durant quinze anys. Article 143.- Per a ésser President d'Audiència es requereixen les mateixes condicions que per a ésser President del Tribunal Suprem. Article 144.- La Presidència del Tribunal Suprem durarà sis anys, reelegible per sis més. Article 145.- Els funcionaris judicials seran inamovibles mentre compleixin degudament llur missió respectiva. Article 146.- Els funcionaris del Poder Judicial tindran el sou que els pertoqui, d'acord amb l'escala que es determini en llei en Llei especial. Article 147.- Cada funcionari judicial serà personalment responsable, en la forma que estableixin les lleis, de tota infracció o culpa en què incorri en l'exercici del seu càrrec. Article 148.- En tots els Tribunals de Catalunya l'administració de justícia es farà de franc. Article 149.- Hi haurà un Jutjat de pau en cada terme municipal, amb funcions conciliadores i d'arbitratge, i tindrà al seu càrrec el servei de Registre Civil. Article 150.- Hi haurà un Jutjat de Primera Instància i Instrucció en cada capital de Comarca. Article 151.- En les ciutats on ho requereixi el nombre d'habitants o el moviment d'assumptes, hi haurà els Jutjats de pau, de Primera Instància, d'Instrucció i Correccionals que siguin necessaris. Article 152.- El Tribunal Suprem residirà a la Capital de la República. Article 153.- S'establiran quatre Audiències en territori de la República, les quals residiran, respectivament, en llocs equidistants d'agrupaments o nuclis de Comarques. Article 154.- El nomenament de Magistrats i Fiscal del Tribunal Suprem els farà el President de la República amb aprovació del Parlament. Article 155.- El nomenament de President, Magistrats i Fiscals de les Audiències, els Jutges de Primera Instància i Instrucció i el personal auxiliar de l'Administració de Justícia, els farà lliurement el Tribunal Suprem. Article 156.- Els Jutges de Pau seran nomenats per les Audiències de la jurisdicció que correspongui. Article 157.- Les autoritats judicials no consentiran que els plets entre parts es perllonguin fora dels períodes regulars. Les diligències, proves i vistes assenyalades no podran suspendre's sinó per causa justificada, a judici del Jutge o Tribunal, i amb responsabilitat d'aquests. Article 158.- Els tribunals no podran deixar sense resoldre la part del fons dels assumptes sotmesos a llur jurisdicció i no podran excusar-se en infraccions de forma per a evadir la resolució de la part del fons. TÍTOL XXII DE LA LEGISLACIÓ CATALANA Article 159.- El Ministeri de Justícia, d'acord amb el Tribunal Suprem de les Acadèmies de Jurisprudència, societats i revistes d'estudis jurídics, Facultat Universitària de Dret, Col·legis d'advocats, notarials i de procuradors, designarà una Comissió de Juristes de reconeguda eficiència, per a que procedeixi a revisar i unificar els textos legals catalans, respectant les fons del Dret Català en allò que a judici de la Comissió sigui convenient, i proposant les reformes que estimi necessàries per a simplificar i modernitzar els Codis de Catalunya en tot allò que els avenços de la ciència jurídica recomani i no perjudiqui cap interès respectable. Es procurarà que la Comissió de Justícia i Codis del Parlament de Catalunya intervingui en els treballs de la Comissió anterior i es refonguin les dues Comissions en una sola, si és possible, per tal d'abreujar tràmits i guanyar temps quan els projectes siguin sotmesos a la discussió i resolució del Cos Legislatiu. Article 160.- Mentre no esposi en vigor la nova legislació, regirà provisionalment la que estigui vigent en constituir-se la República, amb les exclusions o interpretacions indispensables al canvi del règim polític. TÍTOL XXIII DEL CONSELL D'ESTAT I D'ECONOMIA NACIONAL Article 161.- El Consell d'Estat i d'Economia Nacional estarà constituït per delegats directes de la Magistratura, de les Acadèmies, Claustre Universitari, Cambres de Comerç, Indústria i Navegació, Banca, Foment del Treball Nacional, Institut Agrícola de Sant Isidre, Magisteri, Exèrcit, Sanitat, Cambres de la Propietat i representacions de les classes obreres. Article 162.- El President del Consell d'Estat i d'Economia Nacional serà designat pel Poder Executiu i la designació haurà de recaure en personalitat que reuneixi els majors mèrits i prestigis possibles. Article 163.- Els Consellers seran nomenats per sis anys i podran ésser reelegits però podran ésser també remoguts, a sol·licitud de la corporació respectiva que representin, per motiu fonamentat acceptat per la majoria del Consell. Article 164.- Quan cessin en les seves funcions, els Presidents successius de la República passaran a integrar en Consell d'Estat. Article 165.- El Consell d'Estat i d'Economia Nacional tindrà les següents atribucions: 1 - Informar el President de la República sobre els assumptes i problemes que sotmeti a la seva consulta. 2 - Formarà el Projecte de Pressupostos Nacionals; per a aquest fi rebrà dels Ministeris els avantprojectes de pressupost parcial respectiu, la conveniència de les quals partides estudiarà amb tota independència de criteri, adoptant les que cregui necessàries i útils i rebutjant de pla les que no estimi oportunes. El projecte aprovat pel Consell d'Estat i d'Economia Nacional passarà al Parlament per conducte del Poder Executiu, per a discussió i aprovació. 3 - Prendre acords en demanda de les disposicions o reformes legals que jutgi necessàries, en benefici dels interessos públics. Els projectes de llei que en aquest sentit formuli el Consell d'Estat i d'Economia Nacional seran enviats al Parlament i aquest haurà de posar-los a debat amb suspensió de preceptes reglamentaris i amb preferència. Article 166.- El Consell d'Estat i d'Economia Nacional organitzarà tantes Seccions filloles com cregui precises per al desglossament d'especialitats afectes als distints ordres representats en la seva composició i haurà de nomenar, per als càrrecs d'aquestes seccions, els membres tècnics de les branques respectives. Article 167.- Cadascuna de les Seccions del Consell d'Estat i d'Economia Nacional tindrà cura no sols de l'estadística i d'emetre informes sobre els assumptes de llur competència, sinó d'estudiar constantment els problemes especials de cada branca de la producció i de la riquesa nacionals, mitjans per resoldre'ls, legislacions estrangeres comparades, etc. Article 168.- Per a ésser membre del Consell d'Estat i d'Economia Nacional es requereix ésser català nadiu, major d'edat, trobar-se en ple ús dels drets civils i polítics i tenir honorabilitat reconeguda. Article 169.- Una llei especial determinarà el procediment a seguir per a nomenar els membres del Consell d'Economia Nacional, dotació dels mateixos i funcionament orgànic de la Institució. TÍTOL XXIV DEL RÈGIM PRODUCTIU I CONTRIBUTIU Article 170.- S'estableix com a norma contributiva l'impost progressiu sobre la riquesa i la renda. Article 171.- Mentre no quedi fet un cadastre de la riquesa privada, el Parlament fixarà la quantia de les contribucions per concepte territorial, urbana i de negocis, així com els arbitris comarcals i municipals que puguin establir-se transitòriament. Article 172.- Mai no podran establir-se impostos directes ni indirectes sobre articles de primera necessitat, jornals de treballadors ni sous d'empleats, ni contra llogaters de cases o pisos la renda mensual dels quals sigui de cinquanta pessetes en avall. Article 173.- No es podran concedir ni consentir monopolis per serveis públics, per compra-venda de mercaderies ni per negocis de cap naturalesa en el territori de la República. Article 174.- Tampoc no es permetrà l'estancament de cap producte natural o industrial, si no és transitòriament per raons d'utilitat pública o per conveniència nacional justificada. Article 175.- El Consell d'Estat i d'Economia nacional proposarà al parlament, per mediació del President de la República, l'organització del sistema monetari català, a base de patró or; així com de la Banca Nacional, amb sucursals a les Comarques; de la forma més viable de distribució i recaptació de les contribucions en el territori nacional; i de la nacionalització de serveis públics i de companyies d'assegurances. Article 176.- Les cooperatives obreres, sindicats agrícoles, cellers comunals, organismes gremials de producció agrícola o industrial estaran exempts de contribucions per les seves propietats col·lectives. Article 177.- A l'objecte de formular i estimular la renovació i aprofitament de les fonts de riquesa del país, els Municipis, els Consells Comarcals i l'Estat podran finançar o comanditar en la proporció que els ho permetin els recursos de què disposin, l'organització de societats o empreses de serveis públics o de fins econòmics a benefici del poble (ferrocarrils, força, llum, aigües, bancs, cooperatives, companyies d'assegurances, etc.) que dintre de llurs jurisdiccions respectives puguin implantarse. Article 178.- El Consell o Comitè d'administració d'aquestes empreses haurà de formar-se per representació mixta dels accionistes, del personal productor i dels usuaris o consumidors. Aquest Comitè, en vista de les despeses de l'empresa, fixarà els preus, el més equitatius possible, per unitat de serveis de la mateixa, tenint en compte el càlcul anticipat necessari pel pagament dels interessos del capital, un tant pel fons d'amortització, reserves per a exigències i millores tècniques i repartiment d'un vint per cent de beneficis entre empleats i obrers de l'empresa. Article 179.- Quan totes les accions d'aquestes empreses siguin amortitzades, quedarà ‘empresa, amb tots els béns i utillatges, de propietat del Municipi, del Consell Comarcal o de l'Estat. L'administració de l'empresa, llavors, haurà de constituir-se com abans, excepte la representació dels accionistes. L'interès del capital, en aquest cas, el percebrà el Municipi, la Comarca o l'Estat, i aquest ingrés haurà d'ésser aplicat a alleugerir proporcionalment les contribucions directes. Article 180.- Els propietaris de finques rústiques (excepte de boscos), ermes o abandonades de cultiu, hauran de tributar com si aquestes estiguessin en plena producció; i en complir-se els cinc anys d'estar improductives les mateixes terres, pagaran el doble de la contribució que els correspongui. TÍTOL XXV DE L'ADMINISTRACIÓ PÚBLICA Article 181.- Tots els càrrecs de l'administració pública que no siguin d'elecció, tant els de l'Estat com els de Comarques i Municipis, hauran de proveir-se per concurs. Article 182.- Per a ésser admès a concurs, es requereix que l'aspirant, a més dels altres requisits constitucionals, presenti algun títol acreditatiu de la seva suficiència tècnic i demostri la seva capacitat en el càrrec de què es tracti, mitjançant expedient o davant d'un Tribunal designat a l'efecte. Article 183.- En igualtat de circumstàncies i mèrits, seran preferits els aspirants procedents de l'Escola Nacional de Funcionaris. Article 184.- Els qui obtinguin llurs places per concurs seran inamovibles mentre compleixin degudament. Article 185.- Cap funcionari ni empleat públic no pot presentar-se a candidat a càrrecs electius dintre de la Comarca respectiva on exerceixi, a menys que faci renúncia del seu destí, amb mig any d'anticipació a les eleccions. Article 186.- Tots els que exerceixin càrrecs públics de caràcter administratiu, de recaptació o maneig de fondos hauran de prestar fiança, d'acord amb l'escala que assenyalin les lleis. Article 187.- Als trenta anys de serveis i cinquanta-cinc d'edat, o als vint-i-cinc de serveis i seixanta d'edat, els funcionaris i empleats públics podran obtenir el retir, amb la proporció de sou que es determini en una llei especial organitzadora de la Caixa de Jubilacions. Aquesta Caixa es nodrirà amb els descomptes d'un 3% dels sous mensuals de tots els funcionaris i empleats públics de la República. Les jubilacions passaran per meitat a la vídua i fills menors i s'extingiran a la mort de la primera o en arribar els segons a la majoria d'edat. TÍTOL XXVI DEL RÈGIM D'ENSENYANÇA Article 188.- L'Ensenyança primària serà obligatòria i gratuïta i estarà a càrrec de l'Estat. Article 189.- L'Ensenyança no podrà ésser de caràcter memorístic o passiu, sinó d'orientació i desvetllament de la intel·ligència dels alumnes, perquè aquests aprenguin a formar-se conceptes propis sobre les coses i assumptes. Article 190.- Tant la Primera Ensenyança com la Segona i la Superior podran ésser organitzades lliurement, però amb supervisió de les autoritats d'Instrucció Pública, per als efectes de l'expedició i validesa de títols acadèmics i professionals. Article 191.- El Ministeri d'Instrucció Pública, d'acord amb els seus consellers i tècnics, fixarà els programes d'ensenyament primari, per graus progressius, amb tendència a suprimir l'anomenada segona ensenyança actual, pont de traspàs entre la primera i la superior; o bé, en cas de conservar el Batxillerat, l'especialitzarà segons la carrera o professió a seguir. Article 192.- En els plans d'estudi que el Ministeri d'Instrucció Pública acordi, ultra les ordenances que la Llei especial determini per a la Primera i Segona Ensenyança, hi hauran de figurar cursos de Civisme, d'Història i Geografia nacional i d'Història i Geografia Internacional. Article 193.- Al darrer curs de la Segona Ensenyança i de tot ensenyament tècnic s'organitzaran excursions escolars col·lectives pel territori nacional. El Ministeri d'Instrucció Pública fixarà els itineraris i organitzarà aquests viatges de manera que serveixin de veritable profit als alumnes per a conèixer el major nombre possible de les Comarques pàtries. Article 194.- No es lliurarà cap títol de Batxiller o de capacitat tècnica aq ui no acrediti haver fet els viatges anteriors. Article 195.- La Llei orgànica d'Instrucció Pública i Belles Arts haurà d'establir i regular els següents serveis, partint del mínim que en aquest sentit havia establert la Comissió de Cultura de l'Ajuntament popular de Barcelona. Guarderies, Excursions i Colònies Escolars, Edificis ben airejats per a escoles, Ensenyança primària obligatòria en català dels sis als dotze anys; Ensenyança secundària en català, dels idiomes castellà (obligatori), francès, anglès i alemany, potestatius dos d'aquests, obligatori un d'ells; Escola Nacional de Bells Oficis, amb pensions a centres tècnics estrangers; ampliació i especialització d'arts i oficis, dels dotze als disset anys; Escoles d'aprenentatge i Escola de Funcionaris; cursos especials per a professors, intercanvi amb professorat estranger; Escoles especials per a anormals, sord-muts, cecs, etc.; Institut d'orientació professional, Laboratoris complementaris de Psicologia i d'altres ciències auxiliars de la Pedagogia a les escoles; Escola professional per a la dona, Escola d'infermeres, Parcs infantils, Biblioteques circulants; i altres institucions complementàries d'esport, art i cultura. TÍTOL XXVII DEL RÈGIM D'ALTA CULTURA Article 196.- A la capital de la República i sota els auspicis del Ministeri d'Instrucció Pública i Belles Arts s'hi establiran les següents Institucions oficials d'Alta Cultura, a més de les altres que es fixin per distints capítols d'aquesta Constitució, partint del mínim que en aquest sentit havia establert la Mancomunitat de Catalunya. A) Acadèmia de la Llengua Catalana B) Institut d'Estudis Catalans C) Biblioteca de Catalunya D) Arxiu Nacional (nodrit per l'històric de la Corona d'Aragó i per les aportacions successives que puguin acumular-se) E) Universitat Nacional amb Laboratoris, Seminaris d'especialització i cursos extensius de totes les Facultats i de totes les branques científiques F) Acadèmia de Ciències G) Acadèmia d'Història H) Museu Històric Nacional I) Museu de Belles Arts J) Museu d'Indústries Catalanes L) Museu d'Història Natural M) Consell de Pedagogia N) Escola nacional de Música, Dansa, Teatre i Cinema. Article 197.- A mida que es pugui, es dotarà d'edifici propi cadascuna d'aquestes Institucions. TÍTOL XXVIII DEL RÈGIM AGRARI Article 198.- El Ministeri d'Agricultura, d'acord amb les institucions oficials, tècniques i socials que puguin contribuir-hi, desenvoluparà i mantindrà una política d'organització científica i racional del treball i de la producció de la terra. Crearà escoles tècniques i d'investigació, per a la reforma i millorament dels cultius i per a estudiar-ne i adoptar-ne de nous, així com per a estímul i organització d'indústries derivades. Propulsarà el crèdit agrícola a terminis raonables d'eficaç protecció sobre garantia de cèdules equivalents a cartes de crèdit representatives del valor de la propietat o dels productes. Establirà l'assegurança de collites contra malures, tempestats i sequeres. Repartirà les terres incultes de l'Estat, d'acord amb els respectius Municipis on radiquin aquelles, entre pagesos que no en tinguin de pròpies, mitjançant censos redimibles. Procurarà l'embassament d'aigües i el dragat i canalització de rius, d'acord amb els organismes nacionals, comarcals o municipals que puguin contribuir-hi. Enviarà pel seu compte professors tècnics catalans a l'estranger, per a estudiar procediments agrícoles intensos, mètodes de conservació, embassament, embalatge i exportació de productes. Procurarà la millor puresa i la possible estandardització dels olis catalans i evitarà que aquests siguin adquirits per altres països mediterranis que els fan passar com a mercaderia d'aquests països. Estimularà i ajudarà el foment de la riquesa forestal, del cultiu de la floricultura i de les herbes medicinals i fragants per a la fabricació d'essències i creació del comerç de drogues seques, que constitueix una gran riquesa en altres terres. Establirà un servei ambulant de conferències i lliçons pràctiques sobre matèries i problemes d'agricultura experimental; organitzarà concursos, exposicions, fires, convencions, etc., en totes les comarques, d'acord amb els Consells d'aquestes. En fi, despertarà, estimularà i afavorirà tota mena d'iniciatives i esforços perquè els interessos i les possibilitats de l'agricultura catalana donin el rendiment màxim en qualitat i en quantitat, a major benefici de l'economia nacional. TÍTOL XXIX DEL RÈGIM INDUSTRIAL I COMERCIAL Article 199.- El Ministeri de la Indústria i del Comerç, d'acord amb les institucions oficials i tècniques que puguin contribuir–hi, desenvoluparà i mantindrà una política constant, d'harmònica coordinació entre els interessos industrials i els comercials de Catalunya; donarà als productors i als comerciants totes les facilitats possibles per a l'expansió de llurs empreses; establirà escoles tècniques d'arts i oficis i d'agents comercials, Universitat Industrial, i els Instituts d'investigació científica que siguin necessaris per a superar la qualitat de les produccions i per a ampliar el rendiment d'aquelles que ho aconselli el millor profit del comerç nacional. Instal·larà mostraris públics de fruits, productes i mercaderies de Catalunya en els Consolats catalans. Enviarà agents graduats a fer estudis de les indústries i dels mercats estrangers, per a adaptar a [la] nostra producció els avenços necessaris. Concedirà primes d'exportació i crèdit sobre factures d'embarcament degudament avalades. Estudiarà la conveniència de convenir tractats de reciprocitat comercial amb altres països. Donarà tota mena de facilitats per a [la] introducció i desenvolupament d'indústries noves. Estimularà amb subvencions i premis els estudis per a la creació o aplicació de progressos mecànics i científic a les indústries nacionals, etc. TÍTOL XXX DEL RÈGIM D'OBRES PÚBLIQUES Article 200.- El Ministeri d'Obres Públiques, d'acord amb les institucions tècniques de la Nació, i amb les representatives i productores de cada comarca, formularà un pla general de les obres públiques que es considerin necessàries, en profit de l'economia nacional, amb classificació escalonada de les que es creguin de més urgència i d'interès successiu. En aquest pla d'obres públiques hi hauran de figurar la construcció i reparació de carreteres perquè supleixin la manca de ferrocarrils; electrificació de les vies fèrries i subjecció de les mateixes al control nacional; creació de línies secundàries per a comunicacions intercomarcals i entre Municipis; dessecament de llacunes, maresmes i terrenys pantanosos; amplificació i millora de ports; utilització de les mines i salts d'aigua; preparació i conservació de monuments nacionals, repoblació forestal, etc. TÍTOL XXXI DEL RÈGIM SOCIAL Article 201.- La República s'adhereix als pactes de l'Oficina Internacional del Treball dintre de la Societat de les Nacions i fixa el següent programa mínim socialista a favor de les classes treballadores, comprenent en aquesta classificació no sols els obrers manuals, sinó també els empleats de tota mena d'empreses i negocis: 1.- La jornada de vuit hores en treballs generals. 2.- La jornada de sis hores, en mines i treballs insalubres. 3.- La setmana anglesa (o sigui, de treball de migdia, els dissabtes) 4.- Salaris mínims fixats per acord de gremis i patrons. 5.- Prohibició d'ocupar en treballs criatures o menors de setze anys. 6.- Prohibició de treballs de nit, de treballs en llocs mancats de condicions higièniques i treballs en hores suplementàries, a totes les dones i a tots els homes menors de divuit anys. 7.- Vacances amb salari, distribuïdes durant quatre setmanes a l'any. 8.- Exempció de tot treball a les dones durant vuit setmanes abans i vuit setmanes després del part; i conservació del seu salari enter durant aquest temps. 9.- Guarderies per a criatures de famílies obreres 10.- Descans de mitja hora cada tres de treball, a les treballadores que necessitin atendre la lactància del seu fill. 11.- Inspecció de treball i inspecció sanitària, per consells de sindicats professionals. 12.- Prohibició del servei d'aprenentatge. Els aprenents han d'ésser escolars de cada ofici, i no esclaus ni criats del patró. 13.-. Assegurança social dels treballadors, contra totes les formes de pèrdua de la capacitat per al treball. Per atendre aquesta assegurança social es crearà una Caixa nacional que es nodrirà amb descomptes sobre els salaris que perceben els obrers, i amb aportació a compte dels patrons d'un tant per cent sobre el total de les nòmines diàries o periòdiques dels jornals i sous produïts per treballadors i empleats de cada empresa, companyia o negoci. Per acréixer la mateixa Caixa Nacional s'establirà un recàrrec del tant per cent que es fixi legalment sobre tota mena de contribucions, herències i llegats de segon grau en amunt, sobre benefici d'empreses de serveis públics i companyies privades. Administració d'aquesta Caixa per delegacions de Sindicat i Gremis obrers, dels patrons i de l'Estat. 14.- Tribunals mixtos de conciliació i arbitratge, municipals, comarcals i nacionals, per resoldre qüestions entre els patrons i els obrers. 15.- Reglamentació del dret de vaga. 16.- Construcció per compte de l'Estat, dels Consells Comarcals o dels Municipis, de cases higièniques barates i de barris jardins, amb edificis escolars i camps d'esports, complementaris; i adjudicació de les primeres a famílies de treballadors, mitjançant el pagament successiu del preu de cost de cada casa, per lloguers mensuals de quantia modesta. 17.- Reglamentació del dret de la dependència i del personal obrer de tota companyia o negoci superior a 100.000 pessetes de capital, a participar en els beneficis líquids dels patrons. La quantia d'aquesta participació s'establirà segons una escala formada pel Consell d'Estat i d'Economia Nacional. 18.- Legislació que prohibeixi l'ús de la força pública i de mitjans coercitius ni repressius de cap mena d'autoritat, per a resoldre conflictes o controvèrsies entre patrons i treballadors. 19.- Reconeixement legal als treballadors del dret a organitzar-se lliurement en gremis i unions obreres. I reconeixement oficial, així com respectes i garanties legals, d'aquests organismes. El programa social de la República catalana no serà, però, hermètic, dintre de les normes anteriors consignades a priori; puix partint de la Carta de Berna, com a mínim quedarà obert a les millors innovacions que els corrents del socialisme modern, les necessitats i els avenços de l civilització vagin reclamant. TÍTOL XXXII DEL RÈGIM SANITARI Article 202.- El Ministeri de Sanitat i Beneficència organitzarà i mantindrà un règim inflexible, inspirat en les necessitats més sentides en la civilització sanitària moderna. El desenvolupament d'aquest règim serà planejat per una Junta Nacional consultiva, formada per personalitats mèdiques delegades per les Acadèmies de Medecina, Col·legis Mèdics, Claustre Universitari de la Facultat de Medecina, Arquitectes i Enginyers i Premsa Mèdica. D'acord amb els Ajuntaments i Consells Comarcals, procurarà que estiguin dotades d'aigua potable i drenatges, totes les poblacions de la República; així com higienitzades les mateixes, tant pel que pertoca al millorament dels serveis mèdics, hospitals, asils, crecheries [28] , manicomis, cases de maternitat, etc., com al progrés indispensable de la vida casolana. Dictarà l'Estatut Sanitari Nacional, d'observació obligatòria, per a prevenció de malalties i lluita contra elles. Establirà les delegacions necessàries a les capitals de Comarca i als Municipis, per a l'estricte compliment de les disposicions de l'Estatut. Adherirà Catalunya a les conclusions sorgides dels Congressos Sanitaris Internacionals. Exercirà una campanya constant, mitjançant conferències públiques, repartiment de fulletons, fixació de cartells amb avisos, recomanacions a través de la premsa, etc., a fi de divulgar entre tots els sectors socials els mitjans per evitar i combatre els perills de les malalties contagioses i sobre la defensa i millorament de la salut en general. TÍTOL XXXIII DEL DEUTE NACIONAL Article 203.- La República catalana no reconeix més deute i compromisos que els que pervinguin de préstecs o negociacions legals per compte de la Mancomunitat, de les Diputacions o Municipis de Catalunya, formalitzats abans del tretze de setembre de 1923, i els concrets o que es puguin contraure fins a l'assoliment de la Independència de la pàtria, per acord de l'organització “Estat Català”; o pel Comité Executiu del Partit Revolucionari Separatista de Catalunya TÍTOL XXXIV DE LA POSSIBILITAT CONFEDERATIVA Article 204.- La República Catalana podrà confederar-se amb altres estats lliures i republicans ibèrics, per a fins internacionals de defensa i mútua conveniència; però aquesta Confederació no podrà atemptar , ni mínimament, contra les facultats d'independència interior del poble català, ni afeblir la sobirania de Catalunya de fronteres endintre, ni acceptar cap guerra ofensiva o de conquesta. Article 205.- En cas que les quatre cinquenes parts del parlament, d'acord evidentíssim amb les forces vives del país, consideressin oportú de confederar-se amb algun o alguns dels Estats ibèrics lliures i republicans, per demanda d'aquests, es facultarà els Consell d'Estat i d'Economia Nacional perquè nomeni d'entre els seus membres una Comissió que estudiï el propòsit, que s'entrevisti amb els representants legítims dels altres Estats, a fi de conèixer el grau de sinceritat política que hi hagi en llurs oferiments. Article 206.- Una volta d'acord els comissionats, en principi, sobre l'abast del pacte, aquest es formularà en projecte, per a sotmetre'l a referèndum nacional; es necessitaran els vots equivalents a les dues terceres parts del sufragi públic per a considerar-se factible la Confederació. Article 207.- En cas de confederar-se amb altres països, Catalunya es reserva el dret de conservar els seus representants consulars a l'Estranger, per a tot el que es refereixi al privatiu de la vida i relacions directes de Catalunya amb altres nacions. Article 208.- Mai no es podrà pactar la Confederació per més de sis anys, per no hipotecar el futur de les successives generacions. Article 209.- Quan un dels Estats confederats no compleixi qualsevol de les condicions del pacte, es donarà aquest per caducat. TÍTOL XXXV DE LA REVISIÓ CONSTITUCIONAL Article 210 .- No podrà fer-se la revisió de cap text constitucional sense que ho acordin les dues terceres parts del Parlament; se'n fixaran els punts concrets. A l'acord del Parlament, hauran d'adherir-s'hi també les dues terceres parts de les col·lectivitats amb dret a elegir representació al Consell d'Estat i d'Economia Nacional. Article 211.- La revisió no podrà, per cap concepte ni en cap temps, alterar la forma republicana democràtica del Govern Català, ni mistificar l'esperit d'aquest, ni la independència de Catalunya . TÍTOL XXXVI DISPOSICIÓ TRANSITÒRIA Article 212.- A mida que els esforços revolucionaris del patriotisme català ho facin possible, els preceptes d'aquesta Constitució començaran a regir provisionalment en la part aplicable, en cadascun dels termes municipals o comarcals que es vagin alliberant del domini espanyol.
|