|
DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA PRATS DE MOLLÓ, 1926 Catalans! EI Govern Provisional de Catalunya, inspirant-se en el dret de Catalunya a la seva sobirania nacional, dret que, com el de tots els pobles, no prescriu i està per damunt de tota usurpació per forta i duradera que sigui. Declara Catalunya independent, i tenint en compte que cada vegada que la voluntat de la majoria del poble català ha pogut expressar-se Iliurement, s'ha manifestat de manera evident a favor de la República Catalana, i tenint en compte que aquest dret fonamental i etern de Catalunya a governar-se ella mateixa ha estat, avui, usurpat per la força del govern espanyol, opressor de la pàtria catalana. S'aixeca en armes amb el recolzament de l'exèrcit de braus voluntaris catalans i de la generosa Legió Italiana de voluntaris per la llibertat dels pobles, contra tota força d'ocupació. Es compromet a no deixar les armes fins l'obtenció i consolidació d'aquest dret fonamental i tots els altres drets de Catalunya. Exigeix, pel fet d'aquesta proclamació, I'obediència i el respecte més estricte de part de tots els catalans, usant d'un dret que posseix sempre i en qualsevol moment. Assegura en tots els llocs reconquistats on pugui establir-se Iliurement, la llibertat de tots els ciutadans, sense distinció de posició, ni classe, o de tendència política, social o religiosa i es compromet a vetllar per la prosperitat moral i material de tots els ciutadans, en la mesura de la seva força i el seu poder. El Govern Provisional de Catalunya, en aquest moment històric i solemne en el qual recomença l'Història del seu poble, en una confiança il·limitada, però també amb I'angoixa de qui s'endinsa en un camí sagnant i difícil com el que hem iniciat. Demana, en dret de justícia per la seva aspiració a treballar per la pau internacional que totes les nacions lliures del món vulguin reconèixer i ajudar, no fos més que moralment, la independència nacional de Catalunya. I espera que la Nació Catalana, pel seu honor i per la seva grandesa, pel coratge i l'esperit de sacrifici dels seus voluntaris, sabrà mantenir-se digna davant d'ella mateixa i davant el món sencer i sabrà complir el destí que li és reservat i que l'espera. Revista Estat Català 80è aniversari, 2002
|