El partit Estat Català, com a part interessada en aquest tema vol manifestar el seu suport a la campanya de la Comissió de la Dignitat.
Cal recordar que lŽobjectiu de la requisa de la documentació catalana republicana per part de lŽExèrcit feixista ocupant va ser obtenir una relació (mitjançant la documentació) de persones i entitats per a identificar-les com afectes al règim republicà i acusar-les com enemigues (entre les quals hi havia Estat Català). LŽobjectiu no era fer un arxiu, sinó reprimir entitats i persones per part dels ocupants feixistes.
En altres països europeus, com ha difòs la mateixa Comissió de la Dignitat, ja sŽhan practicat retorns semblants, com el dels arxius requisats pels exèrcits nazis, durant lŽocupació a Bélgica, Holanda i França. També sŽhan retornat els arxius i els fons del Ministeri dŽAfers Exteriors i de la Cancelleria del III Reich que tenia el Govern del Regne Unit i van ser retornats a Alemanya i també el Govern dŽEstats Units ha restituit a Polònia el fons del Ministeri dŽAfers Exteriors (1918-40).
A Catalunya un exèrcit ocupant va espoliar documentació i no la retornà, quina diferència hi ha en el cas català? Potser que no tenim un Estat propi. Potser és qüestió de plantejar-ho.
Denunciem lŽoblit de la memòria històrica, al que ens veiem forçats, amb lŽexcusa dŽenfortir la democràcia espanyola. I amb aquesta excusa no sŽha revisat el judici al President Companys, sŽintenta unificar la història dŽEspanya a lŽescola, es nega el retorn dels arxius catalans...
Manifestem finalment que la lógica i els criteris internacionals avalen les aspiracions catalanes:
- La teoria arxivística no permet "disgregar fonts dŽinstitucions diverses per a formar una unitat artificial entorn a una temàtica qualsevol (...) per aquest motiu no és possible lŽexistència dŽarxius temàtics". Es van criticar també altres iniciatives semblants a la de Salamanca, com la dŽItàlia de fer un arxiu temàtic de la guerra mundial (1914-19).
- El Consell Internacional dŽArxius (adscrit a la UNESCO) sŽha manifestat sobre "el dret dels legítims propietaris a exigir la restitució de la documentació objecte dŽespoli o sustracció indeguda per motiu de conflicte bèl.lic" (Ressolució 46/10 de lŽAssemblea General de lŽONU de 1991).
- lŽEstat espanyol va ratificar (9-6-1960) el Conveni Internacional de La Haya sobre protecció de Béns Culturals en cas de conflicte armat (14-5-1954) que defensa la immunitat de béns i el deure de la seva salvaguarda davant de qualsevol requisa...
- El Parlament de Catalunya per unanimitat (Ressolució 18-5-1989) ha demanat la devolució dels documents espoliats (públics i privats).
Creiem que hi ha prou raons per donar suport a la Comissió de la Dignitat i per fer una crida als partits polítics i al Govern català per agafar aquest tema amb més ganes i empenta del que ho han fet fins ara. Al mateix temps fem una crida al Govern espanyol, només perquè compleixi el que ja va aprovar el 15 de març de 1995 el Consell de Ministres del Govern espanyol: RETORNAR ELS FONS A CATALUNYA.
COMISSIÓ DE PREMSA DŽESTAT CATALÀ.