|
EMILI GRANIER I BARRERA ( Barcelona 1908 – Barcelona 1997) Periodista, esciptor i polític. Membre d'Estat Català, va ser uns dels fundadors de la sub-organitzacio d'acció directa La Bandera Negra. Va participar en el Complot del Garraf el 1925, on va ser uns dels arrestats i passà tres anys a la presó.Sense deixar la militància a Estat Català, s'afilia a la Unió Socialista de Catalunya (USC), i el van designar secretari general, amb la voluntat de conjugar el separatisme i el socialisme. Col·laborà en el setmanari L'Opinió, i fou un dels signants del Manifest d'Intel·ligència Republicana, el 1930, el mateix any en que deixà de militar a Estat Català. En les municipals de 1931, es va presentar per la coalició ERC-USC i en sortí regidor de Barcelona. Va ser arrestat en els fets del 6 d'octubre de 1934. El 1939, exil·liar-se a França, on dirigir desde París la revista clandestina Catalunya, el 1954 va continuar el seu exili a Veneçuela. Fou uns del membres més actius del centre Català a Caracas, col·labora el 1975 en els Jocs Florals de la Llengua Catalana, i era president de l'associació cultural, Patronat de Cultura Terra Ferma, tornar a Catalunya el 1978. Emili va escriure el combat de Paraules dels poemes, 1964, Resposta a dos amics, 1970, Els intel·lectuals i les cultures de masses, 1970, en les biografies i altres coses, 1970, i Catalunya i la unió econòmica europea, 1982. Va traduir per primera vegada al català, el Manifest Comunista (1930).
|