HISTÒRIA - Escrits

LA FLAMA DEL CANIGÓ

El foc canvia profundament la vida de l'home prehistòric. Al voltant del foc s'organitza la seva vida social. El foc cou els aliments. Il.lumina la llar, dona seguretat. L'adoració del sol, culte del foc són constants a nombroses civilitzacions.

Així el foc esdevingué un símbol i la Flama del Canigó portadora d'un missatge de pau i amor, signe d'identitat de tot un poble que vol guardar la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions i costums.

Amb els focs de Sant Joan perdura una multitud de ritus pagans lligats a supersticions, tot i que l'església per reconèixer-la, féu del solstici d'estiu la festa de Sant Joan Baptista ( segle V).

Temps ençà era un cerimonial recollir llenya. Nens i avis notables, tothom contribuïa al castell de focs. A les cases rurals tots els objectes que no podien ser llençats perquè llur antiguitat els conferia un valor lligat al record dels avis, eren posats de racó fins el dia on sols el foc purificador els hi proporcianava una fi prou digna: així com cadires i bancs d'esglésies. A l'Edat Mitjana cremaven guilles i serps, animals malèfics.

Durant la guerra civil i la segona guerra mundial, moltes festes tradicionals desapareixen, però en el cor de cada català roman un profund desig i menester de retrobar les arrels, d'establir uns lligams amb l'historia, les tradicions i de tornar a fer viva la llengua dels seus pares.

A l'any 1955, Francesc Pujade retorna aquesta vella tradició i encén el que ara és la Flama del Canigó.
El 1964, la primera flama, promoguda pel Cercle de Joves, nasqué sobre la terrassa del Castellet de Perpinyà. Gràcies a la Flama del Canigó, l'antiga presó on patiren tants catalans es tornà niu d'amor. D'aleshores ençà, la flama s'hi queda tot l'any abans de ser regenerada a la pica del Canigó amb feixines vingudes d'arreu dels Països Catalans.

Aquesta festa arrelada a l'historia és un missatge al futur per recordar un origen comú i una cultura pròpia de tots els Països Catalans.

Any rera any es comença el diumenge abans de Sant Joan, amb una trobada al pic del Canigó on es repleguen feixines d'arreu dels Països Catalans, cada municipi, cada poble aporta una part d'aquesta creació col.lectiva. Aquests últims anys es concentren més de 2.000 persones. El dia 22 es puja la flama guardada durant tot l'any al Castellet de Perpinyà al pic i s'encent una foguera que és vetllada fins a mitja nit. Quant el foc il.lumina la pica del Canigó, la Flama bategarà al ritme de tots els cors Catalans.

El dia 23 a la 00:00 hores la Flama ja regenerada comença el descens, i corre, res no pot aturar-la. A peu, a cavall, sobre la terra, sobre el mar, es una immensa cursa de relleus que portarà aquest missatge d'agermano a tots els que som i serem gent Catalana.