|
MANUEL GONZÁLEZ I ALBA (Valls, Camp de Tarragona, 1896 - Barcelona, 1934).Polític, filòleg i editor. Professor de català i col·laborador de Pompeu Fabra. Anà a Marselha a estudiar, però, el 1914, quan esclatà la Gran Guerra, s'instal·là a Barcelona. Aviat va entrar en contacte amb el moviment separatista, i participà en els Fets del Prats de Molló (1925), per la qual fou detingut i empresonat. Al 1927, fundar a Valls l'editorial L'Arc de Barà, que es dedicà sobretot al llibre polític, amb les col·leccions "Biblioteca d'Estudis Socials i Polítics" i "Petita Col·lecció d'Opuscles". Alhora que amb aquesta tasca contribuïa al normalització política de la llengua catalana, fou també col·laborador de Pompeu Fabra en l'obra normativitzadora. El 1930 ingressà en el Bloc Obrer i Camperol (BOC), i tingué un paper important en la difusió del setmanari "Front". Més tard, però, abandonà el BOC (1934), per sumar-s'hi al Partit Català Proletari (PCP), ja que aquesta formació marxista tenia defenia una postura obertament separatista. El seu nom el trobem, juntament amb el de Jordi Arquer, en diverses publicacions de l'Ateneu Obrer de la vila de Gràcia (Barcelonès), que intentava ser escola de formació per a la classe treballadora. En els fets del Sis d'Octubre de 1934 donar soport, a l'Estat Català proclamat per Lluis Companys, i es fer fort a la seu del (CADCI), jun amb els seus company de partit. A l'edat de trenta-vuit anys morí en acció de combat contra les tropes espanyoles, en aquella nit del Sis d'Octubre de 1934.
|