HISTÒRIA - Biografies

EL GENERAL MORAGUES

Josep Moragues i Mas neix a Sant Hilari Sacalm (Selva), el 1669.

Petit propietari rural fer de pagès fins el 1694, amb fortes afeccions militars no és pas un cas estrany, a I'època, a les comarques catalanes del nord-est. Les guerres amb França són contínues (1652­1659, 1673-1678, 1684-1697) . Cal formar milícies populars, formades per voluntaris. Un allistament nombrós és aconseguit només pel gran ascendent social d'una sèrie de famílies. Aquestes no sols apadrinen les Ileves sinó que hi formen els quadres de comandament. En aquest sentit hi ha unes famílies molt destacades, com els Mas i els Macià-Bach de Roda de Ter, els Regàs de Manlleu, els Puig de Perafita i els Cortada de Merlès, d'entre altres. La seva eficàcia reposa, és clar, en la col.la-boració a segon nivell de moltes altres famílies vinculades per parentiu, amistat o interessos. En aquest segon rengle semblen formar els Moragues de Sant Hilari. Els veurem molt integrats en aquest gran bloc polític, i periòdicament militaritzat, que seria anomenat arreu del pais, com, els vigatans.

Aquestes activitats desvetllaven algunes vocacions militars entre gent civil í pagesa, no pas aristòcrata. Si bé els voluntaris són requerits com a força auxiliar i guerrillera, arriben de fet a desenvolupar tàctíques de gran combat, amb veritables batalles que són capaços de guanyar netament .

És quasi segur que Moragues havia estat oficial de milícies en la darrera guerra contra França, que hi va concòrrer arrossegant amb ell d'altra gent i que hí havia destacat com a home d'armes molt capaç. Només això explica el paper de relleu, polític i bèl.lic que li concedeixen poc després els vigatans.

Els vigatans formen un grup molt influent i coordinat. Són molt hostils a Felip V per la tradició de Iluita contra els exèrcits dels Borbons i perquè estan acostumats a una Ilibertat de decisió i d'acció incompatible amb I'absolutisme centralista. Simpatitzen doncs amb el pretendent Carles d'Àustria. Afavoreixen la gran conspiració austriacista de Barcelona del 1704. Mantenen a Osona i zones pròximes un poder de fet que hi fa gairebé inoperant I'administració borbònica.

Mentrestant els vigatans assumeixen la responsabilitat de dur Catalunya al bàndol austracista en la Guerra de Successió. Ells formen I'únic gran grup representa­tiu, a part dels exiliats catalans, que pot actuar fora del control real del virrei.

EI 17 de maig del 1705 vuit prohoms dels vigatans, entre els quals veiem Moragues, atorguen poders al doctor en dret Domènec Perera per a signar un pacte d'entrada de Catalunya a la guerra, a favor de Carles d'Àustria i sota la garantia britànica. Aquest pacte serà signat a Gènova el mes següent.

Per fer efectiu I'acord cal alliberar Catalunya de I'ocupació borbònica. Aquest serà I'objectiu d'una expedició aliada i d'una revolta general inspirada pels vigatans.

EI 13 de juny arriba a Vic com a enllaç, des de Lisboa, el capità Francesc Armenter. Pocs dies després ve, de Gibraltar, el coronel Joan Nebot. Ja segurs de l'imminència de I'expedició, els vigatans es Ilancen a I'acció oberta. Una rodalia superior a la comarca d'Osona es converteix en primer territori alliberat per ell mateix. Com a primera força de protecció destaquen al Congost 250 homes, precisament a les ordres de Josep Moragues (21 de juliol).

EI virrei envia contra els rebels 1.000 infants i 100 genets. Moragues, tan inferior en forces, deixa que I'enemic s'endinsi al Congost. Tot seguit I'ataca i el desfà per complet (4 d'agost). Dies després es reforça amb més efectius que Moragues forma una columna de 800 homes i es presenta amb ella al Pla de Barcelona el 24 d'agost, abans que hi desembarqui I'exèrcit aliat. Coopera molt eficasment amb aquest en I'expugnació de la capital.

Mentre duren les operacions per reduir la forta guarnició borbònica de Barcelona, Carles d'Àustria promet de nomenar coronels alguns dels civils que més I'ajuden. Moragues n'és un.

Ja assegurada la situació a tot Catalunya, Moragues és enviat a la zona de Girona per comprar-hi cavalls i reclutar gent. Ha de formar un regiment de cavalleria. Durant la seva absència, els consellers del nou rei fan veure a aquest I'exageració d'haver nomenat tants coronels entre els civils voluntaris.

Per resoldre el problema, hi ha una nova proposta: es crea un regiment de Guàrdies Catalans, on els nous coronels tindran aquest grau però amb funcions de capità . Tothom s'hi avé de bon grat, Ilevat de Moragues, que és absent i per això no participa en I'acord.

En saber la proposta; Moragues al·lega que ell ja ha rebut la missió de formar i manar un regiment de cavalleria i que el té mig format. Li ho reconeixen. Així en serà el coronel efectiu.

De tota manera aquest regiment no acaba de completar-se i és mantingut a la reraguarda.

El 1706 és ascendit a general de batalla. Li confien els càrrecs de governador de la fortalesa de Castellciutat i cap superior a les fronteres de la Seu d'Urgell. Sembla haver-se responsabilitzat de la línia compresa entre el Pallars i la Cerdanya.

Aquesta frontera resta bastant tranquil·la fins a la gran ofensiva francesa del 1709. Moragues Ilançà una contraofensíva a la Cerdanya, pel setembre, hi fa retrocedir bastant I'enemic i el deixa aturat.

EI 1710 ha de complir una missió, ha d'anar a Rialb de Noguera. Arran d'aquesta missió Josep Moragues tracta Magdalena Giralt, de Sort, vídua i senyora del Ilogarret de Bressui. S'hi casa. Des d'aleshores queda intensament vinculat a la capital del Pallars Sobirà. Hi té casa parada í hi fa estades freqüens.

Catalunya és abandonada progressivament pels aliats, que ja es desinteressen de la guerra. Anglesos, portuguesos i holandesos se'n van el 1712. Només hi res­ten els imperials, manats pel generalíssim Starhemberg. Aquest rep I'ordre d'evacuar i d'assegurar també el Iliurament ràpid als borbònics de la Catalunya no ocupada. A esquenes dels catalans és signat el conveni secret de I'Hospitalet de Llobregat (22 de juny del 1713) . Els imperials han de reembarcar, i retenir les places fortes de Tarragona i Hostalric fins que hi arriben els borbònics. Aquests emprendran la marxa el primer de juliol.

Els esdeveniments es precipiten. EI 30 de juny es reuneix a Barcelona la Junta de Braços per afrontar la situació. EI primer de juliol emprenen la marxa les forces d'ocupació. EI dia 6 la Junta de Braços decideix la resistència singular de Catalunya. EI 9 proclama el ban de guerra, moments abans que embarqui Starhemberg, després d'haver signat les ordres concretes de Iliurar les places als borbònics.

Aquests arriben el 10 a Cardona. Manuel Desvalls no els obre les portes, adduint que no té I'ordre de fer-ho. Els borbònics saben que I'ordre vindrà i passen de Ilarg per evitar un combat inútil. Pocs dies després passa el mateix a Castellciutat, on dóna la negativa el coronel Sans perquè Moragues ha anat a Sort per si és possible de centrar-hi un altre nucli de resistència. Escriu a Barcelona demanant reforços.

Les ordres signades per Starhemberg. Mentrestant Barcelona pot fer arribar a Cardona unes sis companyies d'infanteria regular, amb queviures i municions. A Castellciutat, en canvi, no hi ha menjar ni possibilitat de rebre reforços. Moragues no ha pogut fer res al Pallars. En torna descoratjat. Cau malalt.

EI 23 Moragues es nega encara a cedir, però tot seguit rep I'ordre de Starhemberg, tan retardada, i reconsidera la situació. Sap que no podrà resistir amb una guarnició petita i mancada de proveïments, que seria més útil a Barcelona. Per aíxò, el 28 de setembre de 1713, signa amb els francesos una capitulació molt digna: ell, molt malalt, es retirarà a Sort; la guarnició completa, amb armes i bagatges, podrà arri­bar a Barcelona sense impediment.

Mentre Moragues es refà a Sort, amb la família, la guarnició a Castellciutat passa tota mena de dificultats i retards per a arribar a Barcelona. És desarmada a Martorell setmanes després.

Moragues, en saber-ho, s'enfurisma i es presenta al camp de bloqueig de Barcelona per retreure al generalíssim borbònic, duc de Pòpuli, I'incompliment de la capitulació atorgada pels francesos. A la fi poden entrar a Barrcelona 80 dels homes provinents de Castellciutat. Hi seran un reforç qualificat, perquè hi ha el quadre complet de caps i oficials. Llavors un mercader francès, conegut de Moragues, I'avisa que Pòpuli vol empresonar-lo. EI general fuig. Es refugia a Sort, on de moment no el segueixen.

EI general Moragues restableix la seva salut a Sort, mentre Barcelona allarga bé la resistència, Cardona es manté forta i sorgeix pel país una exèrcit guerriller.

Decideix de tornar a la Iluita. Aplega voluntaris, rep municions de Cardona i s'alça pel febrer del 1714.

Avança cap a I'est i assetjà, ara ell, Castellciutat. Una gran columna enemiga I'obliga a replegar-se i desistir. Els borbònics s'apodera de la seva muller, fills i amics seus. Són empresonats a Balaguer. Moragues els alliberar audasment amb un escamot seu i els deixa en seguretat a Cardona. Rep ordres de reunir-se a I'exèrcit volant que mana d'Antoni Desvalls, germà del governador de Cardona, que es proposa d'atacar I'enemic entorn de Barcelona i d'introduir-hi reforços urgents per a la capital.

Interceptat pel general Bracamonte, el derrota. EI dia 10 es reuneix amb Antoni Desvalls a Olost. Desvalls se'n va cap al sud i deixa Moragues cobrint-li la reraguarda al Lluçanès. Per Osona i el Ripollès aplega 400 voluntaris i obliga Bracamonte a tancarse a Vic.

Són èxits que vénen massa tard. EI 12 de setembre del 1714 capitula Barcelona.

Moragues anar a Sort per veure-hi la família. Dies després s'assabenta de la ferotge repressió borbonica i determina d'escapar a França.

El seu cunyat, el convenç de presentar-se a Tremp, on el reclama el nou governador, per no perjudicar la situació dels familiars.

Moragues acudeix, doncs, a Tremp. EI governador li diu d'anar a Barcelona. Pensant que si no hi va de grat ho haurà de fer per força. A Barcelona li neguen el passaport de sortida.

Veint-se perdut, Moragues fuig clandestinament per mar, amb altres companys , rumb a Maó. EI patró del vaixell sent que un dels acompayants I'anomena general i s'espanta de dur un fugitiu d'aquest grau i torna a Barcelona.

Moragues s'amaga a Montjuïc mentre un dels seus acompanyants Iloga una altra embarcació. EI patró d'aquesta els delata. Moragues i d'altres són presos el 20 de marc de! 1715.

Sotmès a judici, és condemnat a mort amb dos militars que volien escapar amb ell. Els ne­guen tot honor. EI 27 de març són morts a garrot, des­calços í amb camisa de penitent.

Per a escarment dels catalans, les autoritats borboniques fan posar el cap del general Moragues en una gàbia de ferro que pengen al Portal de Mar, amb un cartell que vol ser alliçonador.

Malgrat els precs de la seva muller, la gàbia no serà retirada fíns al 1727.