|
BONAVENTUAR GASSOL I ROVIRA (La Selva del Camp, Baix Camp 1893 - Tarragona 1980). Polític i escriptor. Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura . Milità des de molt jove en el moviment catalanista, i durant la Dictadura s'hagué d'exiliar a França. El 1922 fou un dels fundadors del partit polític Acció Catalana i, posteriorment, dirigent d'Estat Català, on fou un dels col·laboradors de Macià i esdevingué un dels capitosts dels fets de Prats de Molló (1926). Després de la detenció i el procés, a París, es refugià a Bèlgica. El 1928 acompanyà Macià en un llarg viatge per Amèrica, a l'Uruguai, a l'Argentina i Cuba; en aquest darrer país intervingué, amb Francesc Macià, en l'Assemblea Constituent del Separatisme Català a l'Havana, de la qual sorgí, el 1928, la Constitució Provisional de la República Catalana. El 1931 participà en la fundació d'Esquerra Republicana, i, en proclamar-se la República Catalana, fou nomenat conseller de política interior, però pocs dies passà a ser conseller de cultura del govern de la Generalitat (1931-34 i 1936). El seu departament acollí tota mena d'iniciatives per a la promoció cultural i de l'ensenyament i perquè la vida intel·lectual fos més genuïnament del país. Amb motiu dels esdeveniments del Sis d'Octubre del 1934 fou empresonat al vaixell "Uruguay", i fou restituït als seus càrrecs després del triomf de les esquerres (febrer del 1936). En esclatar la guerra civil de 1936-39 es destacà, des de la Generalitat, com un dels qui més treballaren en el salvament de persones perseguides per incontrolat, i en la conservació del patrimoni artístic en perill. Per l'octubre del 1936 se n'anà a França. Des de la seva residència a Saint-Martin-le-Beau participà poc en les activitats polítiques dels exiliats, però escriví a "La Nostra Revista" i d'altres publicacions. Gassol esdevingué aviat la imatge d'un catalanisme radical, expressat sovint en una oratòria fogosa i imatjada. Refusà la proposta dels catalans de Mèxic a ésser candidat a la presidència de la Generalitat a l'exili; envià a aquest país els seus fills i la seva dona, la qual morí el 1944. Retornà de l'exili el 1972 i fixà la seva residència a la Selva del Camp.
|